El agua desde dentro: La Torre de les Aigües del Tibidabo
Levantas la cabeza, miras en dirección al Tibidabo y allí encuentras ¡la Torre de las Aigües! Con un depósito en el que caben 100m3 de agua, es decir, el equivalente al consumo medio de una familia en un año. Dale al play y descubre su historia.
Parc de les Aigües (Barcelona)
Pl. d'Alfons el Savi
L'origen d'aquest parc, obert el 1978, són els jardins i vivers de la residència de la Companyia d'Aigües de Barcelona, construïda a finals del segle XIX. Va ser construït sobre la coberta de dos grans dipòsits d'aigües, juntament amb la residència de qui era el president de la companyia, que va voler un espai verd on convisquessin el jardí i l'agricultura.
JARDINS DE LA TAMARITA
JARDINS DE LA TAMARITA
Apoyo al canal:
BARCELONA Els jardins de la Casa Ignacio de Puig
Carrer de la Boqueria, 10........Nomès s'hi accedex per l'Hotel Petit Palace Opera Garden
Aquesta petita meravella és un jardí romàntic creat a 1861. Té dues fonts que simulen caigudes d'aigua, una pena, perquè no funcionen.
Las rutas del Agua de Barcelona (III) Del Museo del Diseño a la Torre de las Aguas
El agua llena muchos espacios de la ciudad de Barcelona. ¿Quieres hacer una ruta que te lleve hasta el mar? ¡Compártela!
Senderos de Barcelona - La Carretera de les Aigües (parte 1)
La Carretera de les Aigües (oficialmente Passeig de les Aigües) es una vía que discurre por la montaña de Collserola, que da sombra a la ciudad de Barcelona. Es una ruta muy popular entre ciclistas, runners y paseantes. Nosotros la hemos recorrido con una Bergamont Contrail C-6.0 ( y colgaremos varios vídeos donde podréis verlo.
Torres de Serranos - Valencia - Vicent Ibañez i Mas
Música: Suspiros de España compuesto por el maestro Antonio Álvarez Alonso en la ciudad española de Cartagena, en 1902. Interpretada por la Banda Primitiva de Liria.La Puerta de Serranos (Torres dels Serrans en valenciano) es una de las doce puertas que custodiaban la antigua muralla de la Ciudad de Valencia. Su nombre parece provenir de que están situadas aproximadamente al noroeste del casco antiguo y, por lo tanto, eran la entrada natural que comunicaba con los caminos que iban a Los Serranos, el camino real de Zaragoza, que confluía en este punto también con el camino real de Barcelona.
ALHAMBRA - GRANADA - SPAIN - LADY HAGUA
ALHAMBRA - GRANADA
Me gustan todas las artes
Y la pintura me encanta
Llevo una vida pintando
Y hasta la Alhambra pinte
Te visite Alhambra bella - ( Petenera )
Y de ti me enamore
Tus baños alucinantes
Tus jardines y tus patios
Quede rendida a tus pies
Te edificaron de encaje
Palacio de Mohammed
Fortaleza que en Granada
Nos eclipsa su poder
Floreciente de esplendor
Llena de luz y color
Si tú eres musulmana
También eres hermana
La reina de Andalucía
En esta sierra nevada - ( Petenera )
Montaña de blanca luna
Tan bella como ninguna
Eres beso cielo y flor
En las torres lloran damas
Cautivas de su destino
Eran aquellas que fueron
Destinadas a ese sino
Los leones manan aguas
En las fuentes cristalinas
Agua que no has de beber
Déjala correr
Tus albercas y tus estanques - ( Petenera )
Agua de los arrayanes
En la sala de la barca
Ahí descansan los sultanes
En la sala de los reyes
No quisiera naufragar
Es una sala de ensueño
Se escucha un bello cantar
Estalactitas colgantes
En techos esplendorosos
Lazos que atan mi alma
Al deslumbrante mocárabe
Azules de lejos y cerca - ( Petenera )
Que reflejan la alegría
Como la danza del viento
Vientres de madres e hijas
De brisa fresca y de flor
Tus paredes y tus muros
Zócalos y arquerías
Llenos de amor
Tus frisos de ataurique
Encierran arte a raudal
Oh bella Alhambra mía
Contigo me quedaría
En mi bella Andalucía - ( Petenera )
Eres la dama del viento
Eres la dama del sol
Dama bella de pasión
Recomiendo a todos visitar la Alhambra es bellisima.
Autora yo Lady Hagua o Lahagua
M. Carmen Diez Colorado
Torre Bellesguard - Antoni Gaudí
La Torre Bellesguard va ser construïda per Antoni Gaudí entre 1900 i 1909, amb unes formes rectes molt poc habituals en la seva obra, inspirades en el castell medieval de Martí I l'Humà, últim rei de la dinastia catalana del Casal de Barcelona, que va viure a Bellesguard fins a la seva mort l'any 1410. Gaudí construeix un castell a mig camí entre el modernisme i el gòtic i restaura les restes del Palau medieval, que formen part dels jardins de la finca.
La història de Bellesguard està íntimament lligada a la història de Catalunya. Són molts els personatges i els fets històrics succeïts a Bellesguard, que infuencien i inspiren a Antoni Gaudí per crear una de les seves obres més personals, simbòliques i fascinants. Vine a descobrir-la!
___________________________________________
La Torre Bellesguard fue construida por Antoni Gaudí entre 1900 y 1909, con unas formas rectas muy poco habituales en su obra, inspiradas en el castillo medieval de Martín I el Humano, último rey de la dinastía catalana del Casal de Barcelona, que vivió en Bellesguard hasta su muerte en 1410. Gaudí construye un castillo a medio camino entre el modernismo y el gótico y restaura los restos del palacio medieval, que forman parte de los jardines de la finca.
La historia de Bellesguard está íntimamente ligada a la historia de Cataluña. Son muchos los personajes y los hechos históricos sucedidos en Bellesguard, que influencian e inspiran a Antoni Gaudí para crear una de sus obras más personales, simbólicas y fascinantes. Ven a descubrirla!
___________________________________________
The Bellesguard house was built by Antoni Gaudí between 1900 and 1909, using rectilinear forms rarely seen in his other work. His inspiration was the medieval castle of Martin I, also known as Martin the Humane, the last king of the Catalan dynasty of the House of Barcelona, who resided at Bellesguard until his death in 1410. Gaudí built a castle that was a blend of Art Nouveau and Gothic style and restored the ruins of the medieval palace, which are now part of the estate's grounds.
The history of Bellesguard is inextricably bound up with the history of Catalonia. The many historic events that unfolded and the renowned figures that passed through Bellesguard over the centuries influenced and inspired Antoni Gaudí to create one of his most personal, symbolic and fascinating works. Come to discover it!
___________________________________________
La maison Bellesguard fut bâtie par Antoni Gaudí entre 1900 et 1909, avec des formes droites très peu habituelles dans son œuvre, s'inspirant du château médiéval de Martin Ier l'Humain, le dernier roi de la dynastie catalane de la Maison de Barcelone, qui vécut à Bellesguard jusqu'à sa mort en 1410. Gaudí construisit un château à mi-chemin entre l'Art Nouveau catalan et le Gothique et réhabilita les vestiges du palais médiéval qui font partie des jardins de la propriété.
L'histoire de Bellesguard est intimement liée à l'histoire de la Catalogne. Nombreux sont les personnages et les faits historiques survenus à Bellesguard qui influencèrent et inspirèrent Antoni Gaudí pour créer une de ses œuvres les plus personnelles, symboliques et fascinantes. Venez découvrir !
Las aguas danzantes de Versailles
Lindo espectaculo, excelente lugar. Versailles, Francia.
La Tour Agbar
Extrait de l'émission Des Racines et Des Ailes : De Barcelone aux Baléares diffusée le 15/04/2015.
Plus d'infos sur
Las rutas del Agua de Barcelona. De la Plaça Catalunya a la Font Wallace de la Rambla
¿Te has fijado en la gran cantidad de fuentes que se esconden en cada rincón de Barcelona? Hay cientos, todas diferentes y con un encanto especial. ¿Quieres conocerlas mientras disfrutas de un paseo por la ciudad? El primer itinerario te llevará de la Plaça Catalunya a la Font Wallace de la Rambla!
Parc Natural de la Serra de Collserola (Passejada per la font de la Budellera) Barcelona
Per arribar des de Barcelona s'agafen els ferrocarrils catalans direcció Terrassa o Sabadell i es baixa a la parada Peu del funicular. D'aquí s'agafa el funicular i es baixa a la parada final, Vallvidrera. A la dreta agafarem el carrer de les Alberes fins al carrer Parc de la Budellera que ens portarà a l'entrada flanquejada per l'estàtua d'un pelegrí.
Aquesta font, obra de Jean Claude Nicholas Forestier, ja té els seus anyets (1918) que podem observar en el deteriorament de la seva cara.
Mirador de l´Alcalde. Barcelona. Catalunya. España
Hacía mucho tiempo que no regresaba a mi ciudad, Ana Sofía ya con 7 años y Marco con 3, ambos por supuesto españoles con su pasaporte, nunca habían estado en la Península. En fin, cosas que pasan, pero todo llega, y por fin les voy a mostrar Barcelona. Van a ser apenas cuatro días, y todos estamos muy ansiosos por disfrutar la ciudad.
Nuestro amigazo Ramón y Kathi su flamante esposa a la que sólo conocía por fotos nos vienen a recibir al aeropuerto para llevarnos a nuestro hotel, pero antes de eso, ya empiezo a abusar de nuestra amistad, y una vez en su coche, le digo que tengo un kaprichen (es que con Ramón me entiendo bien en alemán), y le digo que me gustaría que las primeras imágenes que Ana Sofía vea de Barcelona no sean las de calles repletas de coches mientras estamos en las retenciones de tráfico que siempre hay a la entrada de la ciudad, que me gustaría que la Barcelona que vea primero sea una Barcelona desde una perspectiva algo más aérea y despejada. Y le propongo subir primero a la montaña Montjuic, así que lo primero que vemos es el Estadio Olímpico, la Fundación Joan Miró (el artista preferido de Ana), y mucho mucho verde, para llegar hasta el Mirador de l´Alcalde, desde el cual disfrutamos de una primera estupenda vista panorámica tanto de la ciudad como del puerto, prácticamente sin ningún coche a la vista (fotos 1 a 4).
Desde aquí se ve todo, y todo parece estar en su lugar, el teleférico del puerto, el monumento a Colón (foto 5), la catedral, pero también se ven las novedades que yo por prolongada ausencia no conocía, la nueva Torre de las Aguas de Barcelona con su aspecto de gigantesco consolador (foto 6), o el nuevo y caro Hotel Vela encarado al mar (foto 7).
Estamos en Febrero y hace un día espléndido, la gente está ya tumbada por la yerba tomando el sol, y nosotros después de recorrernos todo este privilegiado balcón varias veces mirando hacia la ciudad, ahora disfrutamos de los jardines y fuentes de este Mirador de l´Alcalde, llamado así por haber sido inaugurado por el alcalde José María Porcioles en el año 1969.
No es muy grande, pero si acogedor y divertido para los niños que tiene por donde saltar (foto 8), correr por el verde o mojarse en sus fuentes (foto 9) y pequeñas cascadas diseñadas por Carles Buigas, autor también de la Fuente Mágica. Además el pavimento del mirador es un original mosaico a base de cerámicas, culos de botellas (foto 10), y todo tipo de piezas de hierro, engranajes, piñones, etc obra del artista Joan Josep Tharrats (foto 11).
Justo a la entrada del parque, un renovado y ahora moderno telecabina, que te sube más alto aun hasta el castillo, y el monumento al baile típico catalán, la sardana (foto 12)...
Info y Fotos. Pulsar el Link :
Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)
Pg. Mare de Déu del Coll, 77.
El parc de la Creueta del Coll és fruit de l'aprofitament d'un espai que durant molts anys va estar dedicat a una activitat ben diferent de l'actual. Es tracta de l'antiga pedrera del Coll, situada a la falda d'un dels turons que configuren la part alta de Barcelona. Aquest origen és el que dóna caràcter i una forta personalitat a aquest espai verd.
Parc Natural de la Serra de Collserola (Passejada per les fonts) Barcelona
Sortim del Centre d'Informació en
direcció a Vil·la Joana i baixem cap
al fondal pel passeig dels Plàtans
que surt a la dreta. L'adequació de
l'espai es va fer respectant
l'estructura que tenia antigament
i reconstruint els racons d'estada al
voltant de la font de Vil·la Joana,
que es troba al mateix passeig, i de
la font Joana, on arribem pel camí
que baixa a l'esquerra.
El passeig acaba en una plaça circular
on, a l'ombra de dos roures
centenaris, hi ha la taula anomenada
dels Set Bisbes, en memòria de la
trobada de mossèn Cinto amb els
bisbes que el visitaren. Al llarg del
passeig i als entorns propers,
observareu un seguit d'escultures
amb siluetes i relleus d'elements
naturals (fulles, petjades), peces d'un
projecte de creació artística.
Paseo por los Jardines de Versalles, París
Los Jardines de Versalles ocupan parte de lo que fue el Domaine royal de Versailles, los dominios reales del Palacio de Versalles, en el municipio homónimo de Isla de Francia. Situados al oeste del palacio, los jardines cubren aproximadamente 800 ha de superficie, la mayoría tratada paisajísticamente como jardín francés, estilo perfeccionado aquí por André Le Nôtre.
Más allá del perímetro forestado, los jardines están rodeados por las áreas urbanas de Versalles al este, y Chesnay al nordeste, por el Arboretum de Chèvreloup al norte, la llanura de Versalles al oeste, y el bosque Satory al sur.
Como parte del domaine national de Versailles et de Trianon, una entidad pública autónoma que opera bajo control del Ministerio francés de cultura, los jardines son uno de los lugares más visitados de Francia, ya que reciben más de seis millones de turistas al año.1
Además de los parques cuidadosamente cuidados, canteros de flores, los jardines contienen esculturas y fuentes repartidas por toda su superficie. Correspondientes a la época de Luis XIV y estando en uso todavía buena parte de las instalaciones hidráulicas originales, las fuentes contribuyen a lograr un parque único. Los fines de semana desde fines de primavera a principios del otoño, los administradores promueven el espectáculo de Les Grandes Eaux en los que se muestran todos los juegos de agua de las fuentes.
En 1979 los jardines, junto con el palacio fueron registrados por la Unesco como Patrimonio de la humanidad, uno de los 31 monumentos designados en Francia.2
Ruta por el parque de Collserola, Barcelona
Hacemos una ruta por el parque de Collserola, Barcelona, donde podemos ver el pantano de Vallvidrera, el monte Tibidabo y unas espectaculares vistas de la ciudad condal. Este parque es conocido como el pulmón de Barcelona. Los vecinos nos recomiendan los días más tranquilos para pasear y nos cuentan todo lo que debemos llevar a la hora de salir por el parque. También es una buena ruta para los que prefieren correr por ser un camino liso.
Parc del Guinardó
Este parque es un espacio donde conviven la rusticidad del bosque con la elegancia de un jardín de arbustos recortados, donde el agua tiene un gran protagonismo. Es uno de los espacios verdes más extensos y con más contrastes de Barcelona. Abajo de todo, tocando a la calle, un niño juguetón hace girar su aro en medio de un mar de flores.
Más en:
Parc del Guinardó (Barcelona)
C. de Garriga i Roca, 1-13
Barcelona gaudeix d'aquest parc gràcies a les reserves de sòl que es van establir a principis del segle XX. Es tracta d'una finca encarada al mar, que l'any 1910 va passar a ser propietat municipal. El primer que es va construir va ser la part històrica, obra de Jean-Claude-Nicolas Forestier en col·laboració amb Nicolau M. Rubió i Tudurí.
El nom Guinardó està vinculat a un antic mas proper al parc: el Mas Guinardó, actualment Casal d'Entitats del districte. Hi ha, però, moltes més coses al darrere d'aquest nom, tal com explica Joan Corbera i Palau, del Grup d'Història del Guinardó de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda.
L'origen de la paraula Guinardó procedeix, molt probablement, de guinarda, guineu en català antic. El Mas Guinardó, doncs, prendria el nom d'aquest animal tan llest. Aquesta no és, però, l'única explicació. N'hi ha una altra entre la història i la llegenda.
Quan Miguel de Cervantes va venir a Barcelona va estar en aquest mas, que sembla que pertanyia al famós bandoler en Perot Rocaguinarda. És d'aquest personatge d'on, potser, també pot provenir el nom de Guinardó.
Es parla de l'existència de passadissos secrets, llargs i laberíntics, que permetien a Rocaguinarda escapolir-se quan era assetjat per les tropes del virrei, ja que comunicaven el mas amb l'interior de l'antiga Barcelona emmurallada. Fins i tot hi ha qui afirma haver-ne recorregut algun tros.
Perot lo Lladre
Rocaguinarda, fill d'Oristà i conegut com Perot lo Lladre, va assolir tal anomenada que fins i tot Cervantes se'n féu ressò en el Quixot. Fou membre de la bandositat dels nyerros, en una època -el segle XVI- en què el bandolerisme tenia més a veure amb pertànyer a un bàndol que amb el lladregueig.
Més que malfactors, els bandolers van ser el fruit dels enfrontaments entre feudals, instruments per dirimir els plets entre les persones més influents de l'època i que van desaparèixer quan va caldre fer front comú en la Guerra dels Segadors.