TV3 - 33 recomana - Català-Roca. Retrats. Museu d'Art Jaume Morera. Lleida.
L'exposició Català-Roca. Retrats recull retrats de grans creadors que va immortalitzar el fotògraf català Francesc Català-Roca. Fins al 27 d'abril
Un violador al teu camí. Lleida 11.12.2019
Performance Un violador al teu camí,
adaptada i traduïda al català pels col·lectius feministes de Lleida
de l'original Un violador en tu camino del col·lectiu @Las Tesis
Les obres del nou Museu d'Art de Lleida començaran al setembre
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha firmat avui el contracte d'obres del futur Museu d'Art de Lleida, que permetrà reconvertir l'edifici de l'antiga Audiència Provincial en una moderna pinacoteca que serà la seu definitiva de l'actual Museu d'Art Jaume Morera. Les obres aniran a càrrec de la UTE Museu d'Art de Lleida, formada per les empreses lleidatanes Benito Arnó, Acsa, Obras e Infraestructuras i José Antonio Romero Polo, que és la que va obtenir una millor puntuació tècnica i la millor oferta econòmica, i que ha estat avui representada en l'acte de firma per Alexandre Perpinyà, Agustí Bordalda, Joan Albert Arqués i Josep Maria Verdú.
És important que el Museu Morera després de 100 anys tingui una seu definitiva pensada per a ser museu, una pinacoteca de les més representatives d'Espanya quant a pintura i escultura de la primera part del segle XX, ha afirmat durant l'acte l'alcalde. A més, ha posat de manifest que el fet de tirar endavant aquest projecte a la Rambla Ferran denota la seva importància i busca rehabilitar des del punt de vista d'ús dels ciutadans aquest espai de Lleida tan significatiu, en la mateixa línia que el trasllat de l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana també a la Rambla fa unes setmanes.
El paer en cap ha destacat que les obres podran iniciar-se al setembre, un cop fets els tràmits previs i completat el trasllat dels treballadors municipals que ara ocupen l'edifici. La durada prevista de les tasques de rehabilitació de l'edifici per a convertir-lo en un nou Museu és de 25 mesos..
Les obres compten amb un pressupost total de 4.470.950 euros, un 8,5% menys que el preu fixat inicialment en la licitació. Les obres del Museu Morera es financen amb l'aportació municipal, fons de la Generalitat, de la Diputació, els ajuts del fons europeus del Fons Feder i els de l'1,5% aportats pel Ministeri de Foment. És l'únic projecte de la ciutat almenys en els darrers 15 anys en el qual hi ha cofinançament de 5 administracions, ha destacat Ros.
En nom de la UTE, Agustí Bordalba ha destacat la satisfacció que suposa per tres empreses de Lleida poder dur a terme una obra tan emblemàtica per la ciutat. El caràcter local de les tres empreses ens genera un plus de responsabilitat que s'ha de traduir en una millora en l'execució de l'obra, ha afirmat.
La tinent d'alcalde i regidora de les Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l'Educació i els Esports, Montse Parra, ha indicat l'orgull de ciutat que suposa que Lleida aposti per nous equipaments culturals. Avui fem un pas més per veure realitzat aquest Museu d'Art que fa cent anys que es mou, utilitzant diferents espais, però que ha fet una feina excel·lent, que té una col·lecció d'art envejable, que a més enriquim amb cada biennal i amb noves compres, i també són molts els artistes que ens fan cessió de les seves obres.
Per la seva part, el tinent d'alcalde i regidor de Promoció i Gestió de l'Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha assenyalat que el nou museu haurà d'actuar de tractor per desenvolupar el Projecte Rambla com un espai de gaudi col·lectiu.
Una nova fita urbana
El projecte del nou Museu d'Art de Lleida (nova denominació del Museu Morera) l'han elaborat l'arquitecte municipal, Jaume Terés i el director del Museu, Jesús Navarro, juntament amb l'assessorament museogràfic de l'empresa Croquis, que va guanyar el concurs convocat per l'encàrrec d'aquest treball.
Totes les sales d'exposicions previstes (1a, 2a, i 3a plantes) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent. La planta baixa, pensada com una mena de plaça pública, incorpora els serveis d'acolliment del visitant, la botiga i els espais d'interpretació dels continguts del museu amb el visitant. Aquesta idea va en la línia de reforçar l'eix entre la Rambla Ferran, el Vestíbul i l'espai que es crea arquitectònicament en sentit vertical a través de l'obertura del pati central fins a arribar a la terrassa. La darrera planta del Museu (5a.) acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d'actes polivalent i l'aula didàctica. Comptarà també amb una terrassa mirador amb vistes a la Seu Vella.
Com una extensió de les sales d'exposició, bona part de les reserves del Museu (4a planta) seran visitables. Es tracta d'una innovació museogràfica que té l'objectiu de superar els límits espacials que condicionen i limiten l'espai físic dels museus i facilitar al màxim l'accés a les seves col·leccions. Aquest espai de reserva serà complementat amb un altre espai a la planta baixa, que funcionarà com a taller bàsic de conservació i d'espai de recepció dels béns artístics que rep el Museu.
Paeria - Ajuntament de Lleida
10a edició de la Biennal Leandre Cristòfol del Centre d’Art La Panera de Lleida
La Biennal Leandre Cristòfol del Centre d’Art la Panera de Lleida celebra el seu 10è aniversari amb una programació especial, que s’inaugura el 4 de novembre i que estarà activa fins al 28 de gener. Amb motiu d’aquests 10 anys, l’acció de La Panera s’expandeix més enllà de l’edifici de l’equipament mateix i s’exposa també a l’església de Sant Martí i al Dipòsit del Pla de l’Aigua, alhora que s’inicia un procés de renovació del fons del Centre d’Art i de redefinició de l’esdeveniment, amb una comissió formada pels crítics d’art Javier Hontoria, Oriol Fontdevila i Cèlia del Diego, la directora de La Panera.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presentat la 10a Biennal i ha destacat el recorregut de les edicions ja celebrades, amb una doble funció: d’una banda, difon art contemporani amb la mostra d’artistes amb projecció, i de l’altra, contribueix a configurar el fons d’art de la Paeria que ja compta amb una col·lecció d’art contemporani representativa. L’alcalde ha felicitat Cèlia del Diego en el relleu al capdavant de La Panera, per seguir apostant per la difusió d’aquest art i per la pedagogia amb sensibilitat artística. I també pel treball que ha fet en aquesta 10a Biennal.
La directora de La Panera ha explicat que en aquesta desena edició s’han recuperat les dues plantes expositives, a més d’incorporar els espais de Sant Martí i el Dipòsit, i s’han revista les línies cap a les quals orientar l’esdeveniment. Segons ha indicat, la selecció dels creadors i de les obres segueix quatre paràmetres: 1) en clau de futuribles, amb la selecció d’obres relatives a autors que es troben actualment en un estadi d’emergència artística; 2) l’activació d’una certa mirada en retrospectiva per recuperar figures de l’art català i espanyol que fins ara han tingut una escassa representació en les exposicions de les successives edicions de l’esdeveniment; 3) s’ha ampliat l’abast a països limítrofs de l’Estat espanyol, com són Portugal i el Marroc, alhora que s’ha començat a treballar en un concepte difús de mediterraneïtat i el sud d’Europa; i 4) s’ha posat a prova alguns límits del fet de col·leccionar per mitjà de pràctiques que desafien obertament l’acte de ser patrimonialitzades, ja sigui perquè es basen en processos eminentment immaterials o bé perquè es tracta d’experiències que repten la mateixa possibilitat d’homogeneïtzar-se com a patrimoni.
La nova comissió d’assessorament ha esta l’encarregada de seleccionar els tretze creadors i artistes que participen en la Biennal d’enguany. Són: Elena Alonso, Erick Beltran, Mauro Cerqueira, CRU, Irene de Andrés, Anna Dot, Núria Güell, Bouchra Khalili, Ella Littwitz, Pol Merchan, Jordi Mitjà, Itziar Okariz i Aimar Pérez Galí.
En la presentació de l’esdeveniment, Del Diego ha incidit en què s’ha repensat l’exposició de la Biennal, concebuda ara com una àgora per amplificar el debat amb els públics i entorn l’entorn al col·leccionisme d’art. El Servei Educatiu de La Panera ha treballat en l’articulació d’un seguit de mediacions per elaborar amb la ciutadania punts de vista alternatius sobre les propostes d’adquisició. Es faran dues activitats: el taller de fanzine, amb Carla Boserman, i el taller d’audioguia, amb Fito Conesa. De la mà del Museu d’Art Jaume Morera, s’han organitzat les jornades internacionals “La Col·lecció Incompleta”, amb les quals s’estructurarà un debat al voltant de les controvèrsies que recorren avui el col·leccionisme d’art contemporani. Les jornades sobre el col·leccionisme públic es faran els dies 24 i 25 de novembre.
El jurat de la Biennal està format per la comissió d’assessorament, amb Javier Hontoria, Oriol Fontdevila i la directora de La Panera; el director del Museu Morera, Jesús Navarro, i la crítica d’art, Teresa Blanc.
Visitmuseum, una aplicació per visitar el Museu
Si visiteu el Museu d’Art Jaume Morera aquest estiu podreu fer un itinerari per conèixer les obres més destacades de la col·lecció gràcies a l’aplicació Visitmuseum. Disponible en català, castellà, anglès i francès.
Veniu a refrescar-vos envoltats d’art i cultura!
Si visitáis el Museo de Arte Jaume Morera este verano podéis hacer un itinerario para conocer las obras más destacadas de la colección gracias a la aplicación Visitmuseum. Disponible en catalán, castellano, inglés y francés.
¡Ven a refrescarte rodeado de arte y cultura!
Come to Museu d'Art Jaume Morera this summer and use the Visitmuseum app to discover the most outstanding works of the collection. It is available in Catalan, Spanish, English and French.
Come haver a refreshing experience surrounded by art and culture!
Venez visiter le Musée d'art Jaume Morera cet été, vous pourrez faire un itinéraire pour découvrir les œuvres les plus remarquables de la collection grâce à l'application Visitmuseum. Disponible en catalan, espagnol, anglais et français.
Venez-vous rafraîchir entourés d'art et de culture!
Places to see in ( Lleida - Spain )
Places to see in ( Lleida - Spain )
Lleida is an ancient city in Spain's northeastern Catalonia region. La Seu Vella, a Gothic-Romanesque cathedral in a ruined hilltop fortress, towers over the city. Below the hill stretches the long, pedestrianized Eix Comercial de Lleida
Lleida is a city in the west of Catalonia, Spain. It is the capital city of the province of Lleida. Lleida is one of the oldest towns in Catalonia, with recorded settlements dating back to the Bronze Age period. Until the Roman conquest of the Iberian Peninsula, the area served as a settlement for an Iberian people, the Ilergetes. The town became a municipality, named Ilerda, under the reign of Augustus.
Lleida served as a key defense point for Barcelona during the Spanish Civil War, and fell to the Insurgents, whose air forces bombed it extensively, in 1937 and 1938. The November 2, 1937 Legion Condor attacks against Lleida became especially infamous since they were aimed to the school known as Liceu Escolar de Lleida.
Lleida is served by the RENFE, Spanish state railway's Madrid-Barcelona high-speed rail line, serving Barcelona, Zaragoza, Calatayud, Guadalajara, and Madrid. Lleida has a new airport opened in January 2010, and a minor airfield located in Alfès. Also, the town is the western terminus of the Eix Transversal Lleida-Girona, and a railway covering the same distance (Eix Transversal Ferroviari) is currently under planning. Lleida has depended long time on nearby airports and had no local air transit. Lleida-Alguaire airport opened in 2010.
Alot to see in ( Lleida - Spain ) such as :
Seu Vella, a cathedral built in a blend of Romanesque and Gothic styles over time, and made a military fortress in the 18th century. There is also an older, and mostly destroyed Palau de la Suda, built during Arab rule and later used as a royal residence by the counts of Barcelona and kings of Aragon. Both medieval buildings are situated over the so-called Turó de la Seu
Seu Nova, the baroque cathedral, in use since Bourbon rule. It was burnt during the Spanish Civil War by the anarchists commanded by Durruti.
Institut d'Estudis Ilerdencs, used to be a hospital (Antic Hospital de Santa Maria) built in Gothic style
La Paeria, the city council and also a historical site with remains and artefacts from Roman times through to the Moorish rule, Mediaeval and Modern times, including old prison cells.
Gardeny is a hill hosting a fortress built between the 12th and 13th centuries.
The gardens known as Camps Elisis, already used by the Romans. The Mermaid Fountain is a nice piece.
La Mitjana, a park at the edge of town with wilderness areas adjacent to an old dam on the river Segre.
Les Basses d'Alpicat, a park. It is currently closed, awaiting reforms.
Church of Sant Llorenç, a 12th-century Romanesque church with 15th-century Gothic additions. The interior is well preserved.
The bishop of Lleida’s Palace on Rambla d'Aragó
El Roser, a 13th-century convent built by the Dominican Order. It hosted a fine arts academy of the same name and has recently been controversially reformed and turned into a parador (a luxury hotel using a historical location).
Lleida Public Library, on Rambla d'Aragó, in the building previously known as La Maternitat, a mid-19th century orphanage.
Museum of Lleida, opened in 2008, and owned by the Diocese of Lleida focusing on the town's history. Some of the artefacts it contains, which come from areas historically belonging to the diocese but not currently part of the province of Lleida's territory and jurisdiction, have been the object of contention with the neighbouring dioceses and the government of the autonomous community of Aragon.
Sala Cristòfol, a museum devoted to the works of the avant-garde sculptor Leandre Cristòfol.
Sala Mercat del Pla, an art gallery.
Museu d'Art Jaume Morera, an art museum displaying art from the 20th and 21st centuries in a modernist building.
Centre d'Art de la Panera, a small contemporary art institution.
Museu de l'Aigua, in the Parc de l'aigua.
Auditori Enric Granados, Lleida's foremost concert hall. Next to its basement and on public display are some ancient ruins.
La Llotja de Lleida, a concert hall, theatre, opera and congress hall opened in 2010.
Parc de l'aigua, urban park in the southern neighborhoods.
( Lleida - Spain ) is well know as a tourist destination because of the variety of places you can enjoy while you are visiting the city of Lleida . Through a series of videos we will try to show you recommended places to visit in Lleida - Spain
Join us for more :
Inauguración exposición 'Agustí Centelles y el bombardeo de Lleida. Crónica de un reportaje'
Precursor del fotoperiodismo moderno en nuestro país, Agustí Centelles (1909–1985) es una de las figuras más relevantes de la historia de la fotografía en Catalunya. Su trabajo como reportero gráfico ha sido ampliamente reconocido, no solo por su valor histórico, sino también por su carácter avanzado, comprometido y profundamente emotivo.
Esta exposición, que tiene como eje central setenta fotografías, provenientes del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca. Ministerio de Cultura y Deporte, presenta una de sus crónicas más antológicas: el reportaje sobre los efectos devastadores del bombardeo de Lleida del 2 de noviembre de 1937.
La repercusión internacional de algunas de las imágenes evidencian la cobertura mediática sin precedentes que recibió el conflicto bélico, en un contexto en el que la imagen fotográfica se debatía entre la información y la propaganda. Ochenta años después, estas mismas fotografías perviven en la memoria colectiva como iconos de la Guerra Civil y símbolos universales del dolor y del sufrimiento humano.
Producción de la exposición
Museu d'Art Jaume Morera.
Ayuntamiento de Lleida.
Procedencia de las fotografías
España. Ministerio de Cultura y Deporte. Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca.
Inauguración: 4.10.2018 a las 19.00h
Con la asistencia de:
Agustí Centelles. Nieto del fotógrafo.
Sergi Centelles. Hijo del fotógrafo.
Ferran Mascarell. Delegado del Govern en Madrid.
Jesús Navarro. Director del Museu d'Art Jaume Morera.
Oriol Bosch. Comisario de la exposición.
Precursor del fotoperiodisme modern al nostre país, Agustí Centelles (1909–1985) és una de les figures més rellevants de la història de la fotografia a Catalunya. El seu treball com a reporter gràfic ha estat àmpliament reconegut, no només pel seu valor històric, sinó també pel seu caràcter avançat, compromès i profundament emotiu.
Aquesta exposició, que té com a eix central setanta fotografies, provinents del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca. Ministeri de Cultura i Esport, presenta una de les seves cròniques més antològiques: el reportatge sobre els efectes devastadors del bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937.
La repercussió internacional d’algunes de les imatges evidencia la cobertura mediàtica sense precedents que va rebre el conflicte bèl·lic, en un context en què la imatge fotogràfica es debatia entre la informació i la propaganda. Vuitanta anys després, aquestes mateixes fotografies perviuen en la memòria col·lectiva com a icones de la Guerra Civil i símbols universals del dolor i del sofriment humà.
Producció de l'exposició
Museu d'Art Jaume Morera
Ajuntament de Lleida
Procedència de les fotografies
Espanya. Ministeri de Cultura i Esport. Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca.
Inauguració: 4.10.2018 a les 19.00h
Amb l'assistència de:
Agustí Centelles. Nét del fotògraf.
Sergi Centelles. Fill de fotògraf.
Ferran Mascarell. Delegat del Govern a Madrid.
Jesus Navarro. Director del Museu d'Art Jaume Morera.
Oriol Bosch. Comissari de l'exposició.
Jaume Morera Pintor paisatgista
La seva obra dins del gènere del paisatge presenta l'assumpció de les propostes realistes basades en l'observació directa de la natura. Les seves obres principals corresponen a paisatges dels paratges de la serra de Guadarrama, algunes marines i penya-segats de la costa cantàbrica, i paisatges europeus de la seva primera etapa. Morera va tenir un paper decisiu en la creació del Museu d'Art de Lleida què avui porta el seu nom, al qual aportà una important col·lecció artística.
JAUME DELGADO I MARC SELLARÉS ENTREVISTA SOM DEL LLEIDA 30.wmv
A 1 PUNT DE LA PERMANÈNCIA!!! VICTÒRIA CONTRA EL BENIDOOORM!!!!
PRÀCTICAMENT SALVATS!!! :-)
TV3 - 33 recomana - Ricard Terré (1928-2009) La meva fotografia. Centre d'Art Contemporani La Sala
El Centre d'Art Contemporani La Sala acull l'exposició del fotògraf català Ricard Terré. Fins al 4 de gener del 2015
Protestas en Cataluña por el traslado de 44 obras de arte del Museo de Lleida
Suscríbete a nuestro canal:
Visite nuestro sitio web
Este lunes se registraron protestas en Cataluña durante el traslado de 44 obras de arte del Museo de Lleida al Monasterio de Sijena en Aragón, de donde son originarias.
También puede seguirnos en nuestras redes sociales:
Twitter:
Facebook:
Instagram:
TV3 - 33 recomana - Xavier Gosé. MNAC
TV3 - 33 recomana - Xavier Gosé. MNAC
Noticia TV Lleida - Retirada niu cigonyes Sant Marti 26/07/2016
Ipcena demana que el bisbat col•loqui una estructura que subjecti els nius de cigonyes per evitar causar danys a l’església de Sant Martí de Lleida d’on s’ha retirat un niu. L’entitat ecologista al•lega que no està demostrat que causin danys.
Adjuntem NOTICIA ESCRITA PER HOLA LLEIDA
Els ecologistes critiquen la destrucció d’un niu de cigonyes a l’església de Sant Martí de Lleida
Des de l’entitat ecologista IPCENA s’ha considerat molt negativament la retirada del niu de cigonyes de l’església de Sant Martí a Lleida. Els ecologistes consideren que els motius esgrimits pel Bisbat i el Departament de Cultura de la Generalitat no s’han pogut demostrar. Aquests es referien a la possible resistència o no de la creu, de la que, segons l’entitat “no s’ha aportat cap prova, i respecte a la protecció de l’arcada de la porta oest tampoc”. Amb la destrucció del niu de cigonyes, també s’ha destruït un de pardals que formava part d’aquest.
D’altra banda, membres d’IPCENA i de TRENCA han desmuntat avui i retornat la bastida superior que va prestar l’empresa Barrera per a protegir les feines de restauració de la porta de l’arc i poder garantir la seguretat dels seus restauradors. Al mateix temps fèiem així possible en aquell moment la conservació del niu, fins a tenir garantit la seva nova plataforma. Els ecologistes van realitzar un informe on s’exposava que el niu no suposava cap risc i estava garantit el respecte i protecció de l’arcada que s’estava restaurant. L’administració de la Generalitat va exposar que el millor per la preservació de les cigonyes de forma definitiva, era posar una petita estructura en la part interior de la creu, que permetés desplaçar el centre del niu sobre un metre alliberant de qualsevol risc la caiguda del niu. Des de l’entitat ecologista s’ha criticat que la mesura estigui tardant tant a aplicar-se “perquè no es té en compte que les Cigonyes són espècie protegida”, i la normativa no permet la destrucció de les seves zones de cria o repòs. “Cal aplicar sistema alternatiu el més urgent possible, que permeti garantint la seguretat i tornar a tenir el niu de cigonyes al campanar, entre altres coses perquè també forma part del patrimoni ambiental de la ciutat, no fer-lo cometrem l’error de voler demostrar que la compatibilitat de la societat amb la natura no és possible, i això és una fal·làcia i una falsedat” han declarat des d’IPCENA.
Carlos de Haes
Carlos de Haes era un pintor español de origen belga (Bruselas, 25 de enero de 1829 - Madrid, 17 de junio de 1898). Se le puede clasificar como un paisajista, dentro de la tendencia general del Realismo.
Fue catedrático de Pintura de Paisaje en la Escuela de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid desde 1857. Entre sus alumnos estuvieron Jaime Morera, Aureliano de Beruete y Darío de Regoyos. Lo mejor de su extensa obra (cuatro mil cuadros y apuntes) se puede ver en el Museo de Málaga, en el de Museo de Lérida (legado J. Morena, 80 piezas) y en el Museo del Prado (Casón del Buen Retiro).
Siguiendo el ideal académico, consideraba que el fin del arte es la verdad que se encuentra en la imitación de la naturaleza, fuente de toda belleza por lo que el pintor debe imitar lo más fielmente posible la naturaleza, debe conocer la naturaleza y no dejarse llevar por la imaginación.
No puede considerársele seguidor del plenairismo, pues era partidario de trabajar del natural sólo los bocetos, mientras que el cuadro debe ser acabado con el trabajo clásico de taller.
En cuanto a la técnica de su pincelada tiene connotaciones impresionistas, no así con el tratamiento de la luz y el color.